Avui hem fet moltes coses a classe. Per començar, hem escoltat el comentari de l’Alibe i la Mireia , que ens han parlat sobre les pors d’en Pau en el llibre de “Nens de vidre”. Totes sabem que ell és un infant amb moltes fòbies: a l’aigua, als crits, als soroll... Per tant, aquestes dues companyes ens han comentat quins són els temors que acostumen a tenir els nens i com es podrien solucionar, a més de dir-nos què és allò que no hem de fer. Algunes d’aquestes són: la fòbia als animals, als éssers fantàstics, als trons, a anar a dormir a la nit... Com a activitat ens han proposat que la resta de companyes expliquem quines són les nostres pors i com les podríem solucionar i allò que, en contraposició, ens fa sentir bé i ens resulta agradable. Moltes alumnes han coincidit en la segona part: a totes ens agrada sortir amb els amics, relaxar-nos, anar a la platja, conversar, anar a un concert, ficar-nos a la banyera... Però han sortit diverses fòbies: als gossos, a les abelles, a suspendre psicologia, a oblidar-se de fer alguna cosa important... D’aquesta manera ens adonem que tots i totes tenim temors i no tan sols en Pau. Cadascú té el seu i els nens, en aquest sentit, són els més vulnerables. Aquestes fòbies s’han de tractar des que els infants són petits per a que a poc a poc vagin tenint més confiança en ells mateixos i puguin desenvolupar mecanismes per a solucionar futures fòbies. Això els permet ser més independents i segurs i alhora, a riure’s d’allò que abans temien.
En la segona part de la classe hem fet la presentació de PowerPoint per les mestres. En petits grups hem intentat aportar preguntes, propostes i observacions per a la co-tutoria. Les meves companyes han fet moltes intervencions: com podem fer que els nens amb necessitats educatives especials se sentin inclosos a l’aula?, com podem fomentar la higiene a les escoles?, com podem motivar als infants a realitzar activitats que no volen fer?...
Les meves inquietuds s’han centrat en la relació família-escola i en els nens amb necessitats educatives especials. Estic molt interessada en el fet de saber com es pot fomentar aquesta relació amb les famílies conflictives o que no volen col·laborar amb el centre escolar. Crec que és molt important que els familiars donin suport al centre i si aquesta part falla, fins i tot pot afectar al desenvolupament dels petits, ja que poden no sentir-se segurs. Per altra part, el fet de que els infants amb necessitats educatives especials se sentin inclosos a la classe també és molt important. Pot que el seu desenvolupament sigui més lent que els altres companys, però també pot aprendre com els altres. La motivació emocional pot ser un primer pas per garantir aquesta inclusió i més endavant s’ha de fer que els altres alumnes de classe comprenguin que aquest infant també és un alumne més que necessita suport, com qualsevol altre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada