Aquest blog és una mostra de les meves reflexions. Un bagul on inclouré tot allò que em faci dubtar, reflexionar, aprendre... Tot allò relacionat amb el meu aprenentatge i el meu creixement personal :D
RSS

31 de maig 2010

Última co-tutoria amb les companyes de classe (25 de maig)

Com ja diu el títol, avui és l'última co-tutoria amb les companyes i com és habitual ens hem comentat quines han estat les nostres experiències i quines reflexions hem extret d’aquestes. Abans de tot hem fet una sessió especial amb les noies del grup 2A. Hem escotat el comentari d’una de les alumnes sobre un text que havien de llegir. Així hem pogut veure que un text es pot analitzar de moltes maneres, no tan sols com ho fem a les nostres classes d’intervenció a l’aula. Elles sobretot se centren en les necessitats de l’infant, la metodologia de la mestra, les relacions educatives, l’avaluació... Algunes de les conclusions a les quals vam arribar van ser que l’educació té com a objectiu principal el benestar del nen, que és molt important el foment de la relació família-escola mitjançant la comunicació, que com a futures mestres hem de fer un anàlisi de l’evolució dels infants per poder determinar en quins aspectes l’infant necessita ajuda i com podem adaptar-nos a elles... Aquesta sessió també ens ha permès saber què podem fer amb aquells infants que tenen un nivell més elevat que la resta dels alumnes de la classe. Una de les coses que pot passar és que s’avorreixin a classe, ja que tenen un ritme de treball més ràpid que els altres infants en algunes matèries. Hem après que una solució pot ser plantejar nous reptes de més complexitat a aquests alumnes, que ajudin a altres companys... de manera que puguin incloure’s a l’aula. Moltes de les respostes obtingudes han estat molt interessants i ens han permès començar a construir la nostra identitat com a futures mestres.


Després de realitzar aquest llarg comentari en referència a la lectura de les noies del grup 2A, ens hem començat a organitzar per la sessió del dia 4, en la qual vénen els més petits, els protagonistes de la nostra carrera: els alumnes de les escoles que han participat en el projecte Universitat-escola. Les activitats a preparar són moltes: titelles, cinema, danses, jocs... tot està pensat pels nostres petits visitants.


Per últim, hem realitzat l’última co-tutoria amb les nostres companyes. En aquest petit espai (hem tingut poquet temps) hem pogut aprendre de forma conjunta, intercanviar experiències i compartir una de les últimes classes d’Intervenció a l’aula. Aquestes co-tutories ens han servit per exterioritzar els nostres punts de vista i enriquir-nos amb els altres, a saber escoltar i opinar, a mirar una mateixa realitat amb diferents ulls, a fer-nos preguntes i trobar respostes... Han estat de gran ajuda per nosaltres i hem pogut reflexionar sobre molts aspectes que ens permetran ser competents a l’hora d’ensenyar.

Adéu, dofins! (20 de maig)

Avui ha estat l’últim dia amb els dofins :(. La sessió ha estat molt variada: hem fet moltes activitats ja que avui ens venien a gravar.

Per començar, he fet l’últim Bon dia amb els nens i hem parlat sobre el temps, els dies de la setmana, els mesos, hem comentat noves notícies... Durant la realització d’aquestes activitats hem sortit de la classe tant la Laia, la Laura i jo per respondre a unes preguntes dels nostres “reporters”. Gràcies a aquestes qüestions plantejades hem arribat a la conclusió que aquesta experiència viscuda gràcies al projecte Universitat-escola ha estat molt enriquidora i ens ha ajudat molt a l’hora de saber què volem ser en un futur. A més hem pogut veure de prop com és la feina de mestra i com es pot actuar en alguns casos. Els infants han estat molt pròxims a nosaltres i tot ha estat una mica més fàcil. A més, hem pogut conèixer més a les nostres companyes de classe (que som moltes).

Després d’aquest moment de reflexió i agraïment hem tornat a la classe per reprendre les activitats que estàvem realitzant. Ens hem dividit per petits grups: el meu ha anat a la ludoteca i allà hem jugat a exercir un ofici. Alguns feien de venedors, uns altres de metges... Ha estat una estoneta de descans i joc amb el qual han repassat tots aquells conceptes apresos durant el curs. Un cop acabat aquest moment tan actiu ens hem dirigit a l’última parada del nostre recorregut d’activitats: la classe d’anglès. Aquí hem repassat alguns dels aliment que podem trobar en el mercat: sausages, cheese, tomatoes, ham... i hem tornat a cantar la cançó per a que els dofins acabessin la classe d’una forma entretinguda. És una llàstima dir-los adéu, però ha estat més divertit fer-ho amb una cançó.

Per últim m’agradaria dir que totes aquestes experiències viscudes amb els nens han estat úniques i que quan una persona veu com actuen des de prop s’adona de moltes coses a través de l’observació i la interacció. A més, he pogut establir diferències entre diverses escoles: el CEIP Pep Ventura (la meva escola de la infància), l’Eulàlia Bota (la primera escola on vaig viure la primera experiència) i Rosa dels Vents (l’escola actual en la qual he viscut la meva segona experiència). Totes tres són escoles públiques i familiars, però hi ha diferències que es poden percebre quan es té contacte amb elles. Els records que tinc com antiga alumna de parvulari al Pep Ventura són molt diferents a les experiències viscudes ara amb les dues escoles. Crec que és bo saber veure i distingir quines són aquelles coses que caracteritzen un centre. Moltes vegades no vénen recollides en documents oficials i l’única forma de veure-les és aproximar-se a l’escola i endinsar-se com si fóssim investigadors en la recerca d’allò que no es pot veure, sinó percebre. Encara som inexpertes en aquest sentit, però el camí és llarg i en aquest tindrem moltes oportunitats per aprendre. Només estem al principi.

24 de maig 2010

Aprenem a relaxar-nos (18 de maig)

Avui la meitat de la classe l’hem fet l’Andrea i jo. Per què? Perquè havíem de fer la nostra exposició referida a la lectura “Nens de vidre”. Després de veure molts dels comentaris de les nostres companyes ja no sabíem quin tema escollir perquè semblava que tots havien estat treballats. Buscant i rebuscant vam pensar: en Pau és un infant al qual li costa molt controlar la seva ràbia, però ara hem d’intentar anar més enllà i trobar una forma de poder-la controlar de manera individual. Així que vam arribar a la conclusió que faríem una exposició on hi hagués dos temes centrals: la ràbia i la relaxació.

La ràbia és un sentiment que expressa empipament, ira, frustració... I moltes vegades l’exterioritzem d’una manera incontrolada (cops, cridòries...). Aquest acte l’imiten els nens i així és com aprenen de nosaltres. És això el que volem aconseguir o volem que els infants puguin treure la seva ràbia o calmar-la d’una forma més tranquil·la i menys dolorosa? Crec que moltes persones optaran per la segona opció.

Aquest sentiment és una oportunitat d’expressar tot allò que sentim tant nosaltres com els més petits. No obstant això cal fer-lo d’una manera que ens permeti ser conscients del que realitzem i saber en tot moment perquè ho fem. És per això que hem proposat a les nostres companyes que practiquin una sèrie d’exercicis amb una base molt senzilla consistent en controlar la respiració. A partir d’aquí hem fet activitats relacionades amb la tensió i la relaxació dels músculs (el soldadet de plom), treballar aquesta part mentre anem caminant (relaxació caminant) i imaginar-nos en una situació agradable mentre fem fora les nostres preocupacions i els nostres problemes (llegir un conte mentre imaginem).

Aquestes activitats que hem proposat van adreçades tant als alumnes d’infantil com a les mestres. Creiem que és important que aquestes últimes no es mostrin tenses o descarreguin la seva ràbia davant o contra els nens, ja que d’aquesta manera es transmetria aquest sentiment als alumnes i la situació esdevindria insuportable. És per això que opinem que és important que a l’escola es dediquin uns minuts a la relaxació, perquè els ajuda a enfrontar el dia i les seves adversitats. I no només té aquests beneficis, sinó que també ajuda a reduir l’ansietat, omplir la ment de pensaments positius i augmentar l’autoestima, millorar la circulació sanguínia, incrementar l’autoconfiança, adquirir un cert coneixement sobre el propi cos... Es pot veure que aporta moltes coses bones i que hem d’intentar que els infants puguin gaudir d’aquestes.

En la segona part de la classe ens hem centrat en el joc i les seves possibilitats de crear situacions d’ensenyament i aprenentatge. La Patrícia ens ha fet jugar a alguns d’aquests jocs com al director d’orquestra o el pistoler, a més d’un altre. Què es pretén amb la realització d’aquestes activitats? Una resposta fàcil és entretenir els alumnes i fer que es diverteixin, però un joc pot tenir altres funcions a part de fer gaudir els nens i les nenes: ensenyar de forma indirecta. Amb jocs com “el director d’orquestra” els infants poden aprendre o recordar els noms de diferents instruments, millorar la seva agilitat i agudesa visual, practicar moviments de precisió (pràctica de la pinça fina) i moviments que requereixen l’ús de tot el cos (pràctica de la pinça grossa)... El del "pistoler" ajuda a treballar la memòria, la rapidesa, conèixer als companys de classe i establir interaccions amb ells.

Moltes activitats com aquestes permeten treballar moltes capacitats i competències dels infants recollides en el Currículum d’Educació Infantil. Cal afegir que és una molt bona forma de posar en pràctica les àrees de coneixement (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges) i els àmbits de desenvolupament (àmbits motriu, cognitiu, del llenguatge i afectiu).

Sens dubte aquesa sessió ha estat molt tranquil·litzant i ens ha ajudat a començar el dia amb una dosi considerable de serenitat. Hi ha cap cosa millor que aprendre al mateix temps que ens divertim i relaxem? Crec que no. :)

17 de maig 2010

Expliquem l’excursió a la muntanya i anem a comprar en anglès! (13 de maig)

Ja queda poc per acabar aquestes fantàstiques experiències a l’escola, però les noies i jo estem aprofitant al màxim aquest dies amb els nostres nens. Hem tornat a l’escola amb molt d’ànim per saber quines activitats realitzarien avui els infants. Cal dir que ens hem sortit una mica del patró habitual. Hem fet, com sempre el Bon dia, però no hem mirat el temps ni el calendari perquè havíem de fer moltes altres coses. Per què ha canviat la rutina de treball? Ha estat a causa que havíem de fer molts exercicis i no ens podria donar temps a fer tot.


Petita explicació de l'excursió a la muntanya:




Ahir els nens van anar d’excursió i com no, avui tocava parlar sobre ella. Cada nen ha sortit un per un a explicar la seva experiència i esdevenir protagonista per uns minuts. Van anar a la Correria, una casa de colònies que els va preparar moltes activitats. Es van divertir, però van aprendre? I tant que hi van aprendre! Estaven desitjosos de tornar a repetir! Per tant, l’activitat que farien avui ha estat molt relacionada amb la sortida del dia anterior: havien de fer un dibuix representatiu de l’excursió per afegir-lo a la carpeta que recull totes les fitxes de treball. Quan ja es disposaven a començar el dibuix ha aparegut la Carmina, la mestra d’anglès, i s’ha emportat a mitja classe, a la meva companya Laura i a mi. Per fer l’activitat que ens tenia preparada havíem de pujar a la ludoteca: avui hem après a comprar en anglès. Els nens ja saben el nom d’alguns aliments en aquest idioma, cosa que no ha dificultat molt l’execució de l’activitat. No obstant això, hem cantat una cançó per refrescar la memòria. Aquí us deixo uns segons de vídeo:







A continuació, ens hem dirigit al mercat (de la ludoteca) i els dofins han comprat de tot: cheese, fish, sausages, eggs... Si la Carmina no arriba a parar l’activitat s’haurien emportat tota la botiga a casa!

Després de tot això ens hem anat a rentar les mans i hem acompanyat als alumnes al pati. Ha estat una jornada curta, però intensa.

Per concloure, he de dir que aquest dia ha ofert als infants moltes possibilitats d’aprendre i de desenvolupar-se com a persones. El fet de tenir els seus moments de protagonisme reforça el seu sentiment de pertinença a la classe i permet veure el desenvolupament de l’expressió oral en públic per poder millorar-la. Tots ells pugen molt la seva autoestima i se senten escoltats i valorats. És molt difícil que en un sol dia es pugui escoltar a tos els infants, però és una experiència enriquidora per ells i molt agradable pels que els escolten. A més, el fet d’anar a comprar en anglès els permet desenvolupar les seves competències comunicatives i de llenguatge (un dels tres àmbits de desenvolupament) en altres idiomes.Crec que és una sort que les alumnes de primer curs del grau en EI puguin entrar en contacte amb una escola havent començat la carrera: ens anem fixant en el treball de mestra i en els seus requeriments i esforços. És com realitzar un treball de camp on nosaltres exercim d’investigadores. Aquesta és una bona forma d’aprendre per després poder educar.

11 de maig 2010

Sempre podem rebre un afalac (11 de maig)

Avui és un dia perfecte per saber què pensen els altres de nosaltres i expressar allò que sentim només amb paraules. I per què precisament avui? Doncs això ha estat gràcies a l’exposició que han fet la Sandra i la Marina del llibre “La niña del lápiz marrón”. Elles han escollit un fragment en el qual la Renny (la protagonista) manté una conversació amb un altre company que es dirigeix a ella emprant: ¡Hola, nena!. Ella se sent molesta per la forma que utilitza en Bruce per saludar-la, encara que ell ho faci amb bona intenció. És a partir d’aquesta petita part de la lectura que les nostres companyes han realitzat dues activitats per després arribar a una conclusió.

En el primer exercici ens han proposat escriure en un paper una forma positiva d’adreçar-se a algú (bonica, polita (del basc) , preciosa...) i en un altre paperet, una forma negativa (imbècil, asquerosa, inútil...). El fet d’haver proposat aquesta activitat i no una altra està relacionat amb el que li passa a la Renny: hi ha moltes formes de comprendre una paraula i per exemple, en Bruce creu que dir “nena” a la seva companya és una cosa agradable, però ella no ho veu amb els mateixos ulls. Sempre podem dir que TOT és relatiu i hem de respectar les opinions que es tenen sobre un tema.

En la segona activitat, la Sandra i la Marina han volgut acabar amb un toc de positivisme i, què és millor que rebre un munt d’afalacs? En una cartolina hem escrit el nostre nom i l’hem passat a les nostres companyes per a que elles remarquessin què és allò positiu de nosaltres. El millor de tot és que no saps el que poden posar. A mi m’ha sorprès el que m’han escrit: aplicada als estudis, responsable, divertida, amable, agradable, simpàtica, serena, happy i riallera. La veritat és que tot això puja la moral perquè són aquestes coses les que et fan recordar que cada una de les persones és imprescindible per una raó. Tots som iguals pel fet de ser persones, però destaquem en coses molt diferents . Aplicada als infants, aquesta activitat és molt bona pel fet de pujar la seva autoestima. Aquestes “marques” que ens defineixen ens fan ser únics i úniques i molts cops els nens necessiten saber que ells són fonamentals.

A més, les nostres companyes ens han comentat que també és important conèixer la diversitat de pensament sobre un tema perquè això pot afectar en molts altres aspectes diferents al punt de vista propi. També pot afectar en l’àmbit cultural. Per exemple, si tenim un alumne nouvingut xinès hem de saber els seus costums i intentar fer que el nen se senti acollit. Per tant, hem d’estar al dia sobre quins aspectes són diferents en les cultures, saber tractar-lo, per a que no hi hagi un xoc que faci que l’infant faci un pas enrere en la seva inclusió a l’aula. Crec que aquest tema encara no havia sortit a cap dels comentaris realitzats anteriorment per les companyes, però és molt important tenir-lo en compte.

Seguidament, en acabar la reflexió, les companyes ens han comentat com van anar les colònies i en quins aspectes s’havien fixat respecte a l’organització, els riscs, els avantatges, les activitats... Penso que han dit coses molt interessants, però he de remarcar una en especial: la responsabilitat dels i les mestres. En aquest tipus d’activitats que duren 2 o 3 dies i s’ha de vigilar a molts nens i nenes les 24 hores del dia, la responsabilitat és un factor clau. Moltes companyes han estat parlant sobre per què a les colònies hi van alguns mestres i altres prefereixen quedar-se. Bé, aquesta temuda paraula (responsabilitat) ho diu tot. Si a les co-tutories els mestres agraeixen la presència de nosaltres a l’escola i ens comenten que és molt complicat portar una classe amb 25 infants, podem pensar que a l’hora d’anar de colònies hi haurà mestres que no hi voldran anar pel simple fet de dur aquesta paraula (responsabilitat) a l’esquena com si fos un handicap. Tots i totes sabem que els infants són persones innocents que han de veure món i conèixer, però moltes vegades aquest fet de “conèixer” es pot convertir en un accident i també sabem que si això passa els pares seran els primers a demanar explicacions i solucions. Encara que un professor o professora senti molt d’afecte pels seus alumnes sempre pensarà en la famosa paraula (responsabilitat), que serà la que li condicionarà la sortida.

Per últim, després d’aquesta llarga hora i mitja de reflexions hem conegut la realitat més “tapada” de la República Dominicana. El costat oposat a les platges paradisíaques i els paisatges típics on estiuejar si un és molt agraciat: la situació dels infants i adolescents. L’Anna (que ha tornat del seu viatge a aquest país) ens ha volgut parlar del que acostumen a passar alguns nens i joves: exerceixen la prostitució, dormen al carrer, es droguen, treballen a edats molt primerenques... Totes aquestes coses no els permeten gaudir dels seus drets com a persones i els obliguen a perdre la seva infància per iniciar una maduresa anticipada per un llarg camí pedregós. Són històries que molts cops no arriben a les nostres oïdes i que l’Anna ha volgut compartir amb nosaltres.

Davant d’aquesta situació, s’han creat molts projectes que involucren als infants i als adolescents i els intenten conscienciar sobre què és allò que han de prevenir i denunciar i allò del que han de gaudir. Crec que és una bona forma d’intentar millorar a poc a poc la seva vida, però els seus efectes són escassos perquè una part de culpa la tenen algunes famílies; una altra, la política aplicada i una altra, els turistes que aterren al país de les platges perfectes només per una raó purament sexual.

A més a més, aquest problema també afecta a altres països. No es lliuren d’aquesta condemna la Índia, Taiwan, Cuba, Haití, Botswana, Ghana, Burkina Faso, Níger, Togo, Vietnam... i molts altres. Quan s’escurçarà la llista? De moment, aquesta llista va creixent... No sabem fins quan.

7 de maig 2010

Tots som artistes i a més de retratar, repassem la lletra “P” (6 de maig)

Per fi tornem amb els dofins! Aquests dies sense anar a l’escola m’han semblat una eternitat i crec que en realitat el temps ha passat molt lentament perquè al tornar, ens hem adonat que els nostres dofins avui tenien excursió al Museu Picasso. Ha estat una pena no haver pogut anar-hi...
.
A més, una altra notícia important ha estat la incorporació de dos alumnes nous a la classe: l’Emi i la María (que avui no ha vingut).


Per començar la classe hem fet les activitats de cada dia: mirar el temps, revisar el calendari... i hem realitzat una altra tasca molt entretinguda: mirar els retrats que havien fet els alumnes i intentar reconèixer qui era la persona retratada. Cal dir que per ser infants de 5 anys tenen molta traça dibuixant i expressant-se perquè no ha estat gaire difícil esbrinar de qui eren els retrats.

Després d’aquesta divertida activitat que ha permès als dofins acostar-se a l’ofici de Picasso i imitar-lo per conèixer-lo millor, ens hem dedicat a treballar una consonant que fa algunes setmanes que no treballem: la lletra “P”. Tot i estar molt nerviosos per l’excursió, els nens han treballat molt bé amb la fitxa corresponent a l’activitat. Es tractava d’escriure les paraules indicades emprant la lletra protagonista del dia d’avui: pa, pit, pou, pollet... Hem estat tota l’hora fent aquest exercici perquè una bona part del temps l’hem dedicat a mirar els retrats. Per tant, avui no hem fet una classe partida per fer anglès, sinó que hem treballat tots junts a l’aula i hem resolt dubtes respecte a l’escriptura d’aquesta consonant que a vegades costa de fer.

Per acabar, crec que el dia d’avui ha estat molt divertit i molt diferent als altres, perquè penso que cada cop estic més integrada a la classe i sento que formo part d’un equip on tots ens coneixem. Els nens cada dia són més propers i puc compartir moltes coses amb ells: els explico allò que no entenen i els ajudo quan tenen un dubte que no saben solucionar. Cada dia parlo més amb ells i els estimo més. Aprenc moltes coses encara que ells només tinguin 5 anys, perquè em mostren quina és la seva forma de veure el món i com el representen. Donen importància a aquelles coses que nosaltres, els més grans, ignorem i són molt acollidors quan a la l’aula hi ha un nouvingut.

Tots ells comencen a actuar amb més consciència de per què fan les coses i ens permeten tant a mi com a les meves companyes, passar unes estones molt agradables.

Per altra part, per relacionar aquest comentari amb la visita al Museu Picasso, opino que emprar l’art com a forma d’ensenyar i aprendre ajuda als infants a desenvolupar-se com a persones pel fet de poder expressar moltes coses, comunicar-se amb altres mitjans que no siguin verbals, exercitar l’hemisferi dret (regeix les facultats visuals, sonores, artístiques, les sensacions, els sentiments...). L’art els fa ser persones.

Analitzem vídeos infantils (4 de maig)

En la sessió d’avui, com cada dimarts, hem escoltat com dos dels nostres companys (la Paller i el Marc) han exposat el seu comentari referent a “Nens de vidre”. Ells s’han centrat en el comportament de les persones vers en Pau (del fragment en el qual la mare de l’infant li diu: “A veure si t’atropellen d’una vegada...”) i les repercussions que tenen en el seu comportament, la seva autoestima, el seu autoconcepte... Després de la presentació del fragment, la Paller i en Marc ens han proposat la seva activitat: havíem d’escriure una cosa positiva i una altra negativa del protagonista del llibre de la Carme Barba. Des del meu punt de vista crec que un aspecte positiu és que en Pau és un nen que es preocupa per aquelles persones que estan al seu voltant, intenta agradar-los. Per altra banda, és més complicat trobar un aspecte negatiu, ja que a vegades ell actua de forma inconscient i un cop feta l’acció, s’arrepenteix. A més, ha construït el seu comportament per la influència rebuda del seu entorn i d’aquelles situacions tenses que ha viscut a casa seva, a l’escola... Per tant, no el podem culpar, perquè ell tampoc sap distingir molt entre què està bé i què està malament.

Amb aquestes idees posades en comú hem arribat a la conclusió que en Pau és el resultat d’una cadena d’esdeveniments i maltractaments psicològics (rebre insults, no tenir a algú que l’ajudi...) que l’han acompanyat gairebé tota la seva vida. Per tant, creiem que en una situació com aquesta el millor és crear un entorn de benestar per a l’infant en el qual se senti segur i pugui gaudir d’una bona autoestima per tenir un bon autoconcepte.

En la segona part de la classe, la Patrícia ens ha proposat treballar 3 vídeos infantils: dues sèries (Caillou i Pocoyó) i una pel·lícula (Buscant a Nemo). Ella ens ha plantejat una sèrie de preguntes per poder treballar-los:

-Quins valors fomenten?
-Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar amb els infants?
-Quins són els aspectes positius i negatius (i com podríem convertir els segons en positius)?
-Com es poden treballar aquestes peces amb els infants?
-Com es poden veure ells reflectits els alumnes entorn la peça?
-Quines dinàmiques es poden treballar?
.
.
CAILLOU
Valors: amistat, respecte, solidaritat
Objectius educatius: Coneixement de l’entorn i establiment de relacions afectives
Aspectes positius: Bones relacions afectives
Aspectes negatius:No control del temps (els nens es tornen impacients)
Quines dinàmiques podem fer?:Treballar la grandària dels objectes i les distàncies
.
.
POCOYÓ
Valors: Interiorització d’hàbits, respecte, empatia
Objectius educatius: Ètica
Aspectes positius: L’ànec dorm sense molestar en Pocoyó
Aspectes negatius: En Pocoyó fa soroll i no deixa dormir l’ànec
Quines dinàmiques podem fer?: Què fem abans d’anar a dormir?


BUSCANT A NEMO
Valors: Valentia, confiança
Objectius educatius: Saber actuar envers les pors
Aspectes positius: En Nemo s’enfronta a diversos perills
Aspectes negatius: Aparició d’algunes adversitats
Quines dinàmiques podem fer?: Com podem vèncer les nostres pors?

Crec que aquests tres fragments contenen moltes coses que els nens poden aprendre inconscientment: sentir empatia, respectar els altres, solidaritzar-se, enfrontar aquelles coses que ens fan por... les sèries infantils exerceixen una educació informal sobre els nostres infants. Permeten que ells mateixos reflexionin sobre els seus actes i que relacionin idees i actuacions dels personatges amb les seves vivències.