Hem arribat al dia de la segona co-tutoria. Per començar, hem escoltat l’exposició de la Marta i la Soraya del llibre “Nens de vidre”. Primer de tot ens han llegit el seu fragment que s’ha basat en els punts de vista sobre una mateixa realitat. Per treballar millor aquest aspecte hem realitzat un conte amb 5 paraules que elles ens han donat. Així hem pogut observar que encara que totes emprem les mateixes paraules, surten històries completament diferents i la idea que nosaltres mateixes podem tenir sobre un conte pot variar. Per tant, és important respectar totes les opinions que tenen la resta de companys i companyes i posar-les en comú, trobant un punt intermig en el qual totes aquestes idees s’uneixin.
En la segona part de la classe hem realitzat la segona co-tutoria. En aquesta he tingut l’oportunitat de saber què han fet la resta de companyes els dies que no hem coincidit i de reflexionar sobre alguns aspectes que més m’han impactat de les sessions. Hem debatut sobre moltes coses: quina hauria de ser l’actuació de la mestra vers els alumnes i comparar-ho amb l’actuació de la Clara (de “Nens de vidre”), pensar com es podrien atendre les necessitats d’en Pau i quina escola seria millor per ell, intentar trobar en quins aspectes falla la relació família-escola en la lectura i com podríem fer front a aquestes adversitats...
Totes dues (la Míriam i jo) creiem que al llibre de Carme Barba la Clara és, a vegades, un exemple d’aquell tipus de mestra que hem d’evitar ser pel fet de no poder controlar la situació d’en Pau i la classe, no fomentar del tot la relació entre el centre escolar i la família... Pensem que s’haurien d’emprar altres mètodes abans d’arribar a un punt on tot esdevé incontrolable. A més, la família (encara segueixo parlant del llibre) tampoc ha col·laborat molt per intentar pair tot el que estava passant i millorar la comunicació amb la mestra. Com a conclusió hem cregut que potser el més convenient pel Pau sigui anar a una escola lliure o a una escola d’educació especial per ajudar a que l’infant es desenvolupi en tots els àmbits, sempre que la família faci un esforç per reconèixer que aquest pas no el pot realitzar en Pau sol, sinó que ha de tenir un cert suport per dur-lo a terme. No creiem que ell sigui un cas perdut, sinó un motiu per seguir treballant.
Per acabar la classe, la Patrícia ens ha comentat moltes coses interessants relacionades amb l’àmbit educatiu que ens poden ser molt útils en la nostra trajectòria com a estudiants i en el nostre futur de mestres. La formació mai acaba i si tenim recursos per garantir-la, millor.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada