Ja és dia de la segona co-tutoria i com les altres vegades, venim carregades de propostes, preguntes i dubtes. Primer de tot hem escoltat com les nostres companyes dels grups 2A, 2B i 2C presentaven els nostres PowerPoints amb les aportacions per les mestres. Com sempre, hi ha hagut molta varietat de temes, cosa que ha enriquit bastant la presentació. Algunes preguntes i propostes estaven orientades a la higiene, l’autonomia dels infants, l’actuació de les mestres, la relació de les famílies amb les escoles, la impressió que es té de nosaltres als centres...
Posteriorment, després d’aquesta primera part de preguntes han vingut les esperades respostes de les mestres, que ens han estat ajudant amb les nostres pràctiques i han vist com hem anat evolucionant a les escoles. Elles han donat respostes molt interessants que ens abocaven a fer més preguntes. Per exemple: a la qüestió sobre el foment de l’autonomia, la seguretat i la confiança amb els infants elles creuen que la millor manera és motivar-lo, dir què està fent bé el nen i remarcar les seves possibilitats i capacitats. Tots sabem que tots els nens fan unes coses millor que altres, tot depèn de les seves habilitats, per tant s’ha d’expressar a l’infant que està realitzant una tasca de la manera encertada, cosa que l’ajudarà a estar més segur d’ell mateix i que no necessiti tant l’ajuda de la mestra. Una altra pregunta que m’ha interessat molt és com podem actuar en situacions on hi hagi nens violents o tinguin problemes de conducta. La resposta ha estat molt semblant a la que tenia jo en ment: molts nens provenen de famílies desestructurades i el que s’ha de fer a l’escola és donar a l’infant una certa seguretat en si mateix i confiança. És imprescindible treballar l’aspecte emocional per poder aconseguir aquest objectiu. S’ha d’acollir a l’alumne a l’aula i intentar treure l’angoixa que provoca que es comporti d’aquella manera, treballar individualment per arribar al punt que ha desencadenat aquesta conducta i intentar rectificar-la mitjançant petits reptes. També es pot precisar l’ajuda de la família, l’equip de mestres i l’EAP, si es creu necessari.
Amb aquesta resposta oferta per la mestra de Baró de Viver, he sentit la necessitat de saber com es fomenta la relació família-escola en casos en els que ni tan sols els pares volen col•laborar. Aquesta segona qüestió és més difícil de dur a terme, ja que és la família justament la que no vol mantenir cap relació amb el centre escolar. En aquestes situacions, el més convenient és obrir les portes del centre escolar a aquestes i deixar que ells mateixos vegin i coneguin quines són les habilitats dels seus fills i que s’adonin que és important que els infants acudeixin a l’escola pera que puguin millorar les seves destreses i dominin unes altres. També és convenient crear ponts de comunicació des del respecte i l’acolliment per promoure el diàleg entre la institució i la família i així aconseguir que les dues parts treballin de manera conjunta. I això què afavoreix? Permet que les famílies guanyin confiança i seguretat per tal que puguin participar amb l’escola en el procés d’aprenentatge dels infants.
Per concloure només puc dir que aquest dia ha estat molt interessant perquè he après moltes coses que em poden ser (i em seran) de molta utilitat. Nosaltres, les futures mestres, hem de saber com tractar als nostres infants i veure quines són les seves necessitats per poder actuar. És així com podrem formar a futures persones i podrem estar orgulloses de la nostra tasca com a docents.
.JPG)
.JPG){kind=link}
