Comencem mes nou amb una planificació de la sessió especial: continuem preparant la intensa jornada del dia 4. Titelles, cinema, jocs, teatre, danses... Gairebé tot ha d’estar preparat. Nosaltres, les noies de les titelles, anem avançant. Tenim història, personatges, material, entusiasme.... què més falta? Nens! Però ells no vénen fins el dia 4, així que haurem d’esperar... A més de planificar les activitats del gran dia hem escoltat les dues últimes exposicions sobre el llibre “Nens de vidre”, que ens ha acompanyat durant tota l’assignatura, juntament amb “La niña del lápiz marrón”. Les primeres han estat la Patricia i la Belén. El tema del seu comentari ha estat en Pau i el gosset (animal en el qual es transforma el personatge quan intenta agradar els altres). Ens han plantejat diverses preguntes com: per què creiem que en Pau es converteix en gos?, quina resposta ens dóna l’autora per aquesta qüestió? i en quin animal ens convertiríem nosaltres per evadir els problemes?
Nosaltres pensem que aquest comportament ve donat per l’existència de moments en els quals els companys d’en Pau l’ignoren. Ell es converteix en aquest animal com a mecanisme de defensa. Tothom sap que els gossos criden molt l’atenció i acostumen a ser estimats per la majoria de la gent. El protagonista d’aquesta història pretén agradar els altres de l’única manera que sap: jugant el rol d’un personatge, en aquest cas un gos. Després d’arribar a aquestes conclusions hem realitzat l’activitat en la qual havíem de dibuixar aquell animal en el que ens convertiríem en el cas d’estar en la mateixa situació que la d’en Pau (per exemple, jo he escollit ser un ocell). Amb aquesta activitat hem pogut posar-nos en la pell de l’infant i buscar la nostra manera d’evadir els problemes mitjançant la transformació en un altre ésser. Tot seguit hem obtingut una altra resposta al comportament d’en Pau d’una persona que no m’havia imaginat: l’autora del llibre. La Patricia i la Belén van preguntar a la Carme Barba per què en Pau es transformava i ella ens va donar una resposta que crec que és molt sàvia: “totes les interpretacions són vàlides”. Opino que un llibre es pot veure de moltes maneres i no només ha de ser vàlida l’opinió de l’escriptor, sinó que una part important de l’obra és el públic que la consumeix. La Carme Barba té molt en compte aquesta altra part, la gent, i és molt bo saber que les nostres opinions també formen part de la seva novel·la.
Seguidament, l’Olga i l’Andrea han tancat els comentaris sobre alguna de les lectures d’aquesta assignatura. Elles també han escollit “Nens de vidre” i ens han parlat sobre el comportament de la Clara (la mestra) en un fragment determinat de la novel·la. En aquest, ella diu a la Marina que pot pegar en Pau perquè ja està farta d’ell. L’Andrea i l’Olga ens han comentat que una mestra no pot canviar la seva ideologia només perquè no sàpiga com tractar un infant. D’aquesta manera cap cosa queda clara i els nens dubten sobre què poden fer i què no o què està bé i què està malament. També han fet molt d’èmfasi en el fet de fomentar la relació família-escola per esbrinar per què hi ha infants que actuen d’una manera determinada a l’escola i com es pot intentar reconduir el seu comportament. Per exemple, en Pau té una família desestructurada. A partir d’aquí es pot fer un anàlisi de la situació i buscar formes d’intervenir per millorar la conducta del nen tant a casa com a l’escola. Després d’aquesta reflexió ens han convidat a escoltar la cançó de John Lennon “Imagine”. Amb aquesta ens han animat a pensar que molts actes i realitats sorgeixen dels somnis. Somiar és voler iniciar, arrencar. I clar, entre totes podem aconseguir moltes coses només si ens ho proposem. Per últim, ens han donat una llavor, que representa l’inici d’un llarg trajecte, el qual s’ha d’alimentar d’experiències, reflexions, actes... És com un arbre: no creix sense aigua, aire, terra amb nutrients i llum del Sol. Crec que la metàfora de la planta ha estat molt encertada. Ara nosaltres som petites llavors que ens podem convertir en arbres només si sabem trobar allò que ens pot permetre créixer i desenvolupar-nos com a mestres. Una forma positiva de convidar-nos a aprendre :)
