Avui.hem.continuat.amb.les.presentacions.de.la.resta.de.companyes. M’agradaria centrar-me en un debat sorgit a partir d’una de les exposicions, en el qual hem tornat a parlar sobre la introducció de les TIC a les escoles. Però ho hem vist d’una altra manera, fixant-nos en els efectes negatius.
Molts professors no dominen certes tecnologies i potser se senten insegurs durant la classe, en la qual els alumnes (nascuts en l’era digital) saben i dominen molt les eines tecnològiques. En el debat, una companya ha dit que no fa falta que els professors dominin del tot les noves tecnologies, perquè els alumnes també poden ensenyar als mestres. Ha conclòs dient que el professor, avui en dia, no és l’autoritat. Jo, per la meva part, opino el següent: “seria ideal que els professors dominessin les noves tecnologies, perquè com a formadors tenen el deure de guiar als alumnes en el seu aprenentatge, tot i que tothom sap que és TOTALMENT IMPOSSIBLE saber tot en aquesta vida”. Amb això no vull dir que m’oposi a l’ensenyament i l’aprenentatge bidireccional (professor -> alumnes, alumnes -> professor), sinó que crec que com a mestres, els docents són aquells que han de transmetre la majoria de coneixements.
Com deia abans, molts dels mestres no saben com utilitzar algunes de les tecnologies. Aquest fet pot provocar dues coses:
- Que aquests mestres se sentin incompetents pel fet de no saber com introduir les TIC a l’aula.
- Que els mestres evitin emprar aquestes tecnologies com a conseqüència de la seva falta de domini.
És per aquest motiu que crec que és molt important que es faci especial recalcament en la figura del mestre a l’hora d’introduir les TIC a l’aula. Se’ls ha d’informar i formar en aquest àmbit. Però a més a més, crec que una altra cosa que s’hauria de fer és no dependre només de les TIC a les lliçons, sinó emprar-les com un recurs més. Aquesta actitud que hi ha actualment que diu “hem de fer que tots els nens tinguin un ordinador personal i introduir aquest aparell a l’aula per modernitzar l’educació” no em sembla gaire correcta. Jo no he crescut amb un ordinador per mi sola el qual podia portar a les aules. Ni tampoc un ordinador va substituir els meus llibres a infantil, primària i secundària. Però sóc una noia que viu en la modernitat, he après com tothom i sobretot, m’he format com a persona. Crec que els nens d’avui dia podrien perdre moltes coses si només donem importància a les TIC, una d’elles és l’interès per agafar un llibre per buscar informació.
Les tecnologies són bones en petites quantitats. Cap tipus de sobredosi és benefactora.
Aquí us adjunto una entrada que he trobat en un blog dedicat a l'educació (http://eduideas2.blogspot.com/). És molt interessant el que diu:
·Profesores tecnófobos
Historia trágico-cómica que refleja lo que pasa aún en muchas aulas: los profesores se lanzan a usar las tic, porque creen que deben hacerlo o por imperativo de arriba pero la nula preparación, los problemas nuevos que surgen en el aula, los equipos que fallan y su falta se seguridad y poco conocimiento de recursos adecuados hacen que la experiencia sea un calvario.
.Entonces asocian las TIC a algo vistoso, lúdico, pero con poco potencial educativo, como los que ponen una película a final de trimestre sin más comentario, sólo por rellenar las horas muertas, o esas tertulias que se generan en las guardias sin control.
.
Estos profesores, además, no ocultan su tecnofobia y dan argumentos como "lo mismo lo enseño yo sin tanto aparatejo", "ya pasan demasiadas horas delante de la pantalla", "soy X y no informático", "llevo 20 años en esto y no me ha ido nada mal", "esto es otra moda más", "a mí lo que me importa es mi materia, ya aprenderán eso en casa", "Internet está lleno de páginas peligrosas", "si no invierten en equipamientos, que luego no nos pidan milagros", "yo con menos alumnos quizá me atrevería", "es muy interesante pero no lo veo para mi aula" y... completad con lo que hayáis oído.
.
¿Hablo de una minoría? ¿Qué podría hacerse al respecto?
.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada