Després de tots els comentaris fets en el meu bloc voldria recomanar un llibre que vaig haver de llegir al batxillerat: “Amor y pedagogía”, de Miguel de Unamuno. Com ja ens podem imaginar pel títol de la novel·la, hi haurà la presència d’un personatge infantil: l’Apolodoro. Fill d’un home fanàtic de la ciència i la pedagogia i engendrat sense amor, veurà com el seu món varia fins a convertir-se en el seu pitjor enemic.
En aquesta lectura es contrasten els sentiments i la ciència: hi ha una baralla constant entre totes dues. S’oposen sense saber que totes dues poden conviure i que l’existència d’una no exclou a l’altra. El senyor Avito Carrascal (pare), cec pel desig de concebre un geni i creient que ho podria aconseguir seguint una metodologia basada en la ciència, no s’adona de la importància de l’amor pel seu fill, de sentir-se estimat. Ell implanta una educació en la que es rebutja els sentiments i s’opta per mètodes més científics, cosa que acaba per destruir l’Apolodoro. Allò que l’infant vol és vèncer la pedagogia imposada pel seu pare, per tant, comet diferents actes i succeeixen d’altres a la lectura. D’aquesta manera podrà renéixer l’amor en Avito i fer-li obrir els ulls davant dels sentiments i de l’educació que va donar al seu fill.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada