Aquest blog és una mostra de les meves reflexions. Un bagul on inclouré tot allò que em faci dubtar, reflexionar, aprendre... Tot allò relacionat amb el meu aprenentatge i el meu creixement personal :D
RSS

11 d’abr. 2010

I ja un cop a l’escola, posem en pràctica allò après… (25 de febrer)

Avui ha estat el primer dia d’experiència a l’escola després d’haver anat a Eulàlia Bota el primer cop (amb l’assignatura de sistemes educatius). He començat amb moltes ganes, però també amb molts nervis. En arribar, ens van donar la benvinguda i ens van explicar com es dividia el centre, on es trobava la nostra aula… I per fi va arribar el moment: conéixer als petits alumnes amb els que hauríem de compartir aquesta experiència. De camí a la classe m’anava fixant en tots els detalls, totes aquelles petites coses que formaven l’escola. Les parets de colors estaven guarnides amb petits quadres d’autors com Picasso, van Gogh o Ramon Casas i de pintures i mòbils fets pels alumnes. La classe també estava ordenada amb diverses manualitats.

Ja un cop dins, la Pili (mestra de P5), va fer que els propis nens es presentin i després d’ells i elles, ens tocà a la Laura, la Laia i a mi. Cadascuna de nosaltres ens vam disposar en diferents taules. L’activitat del dia va consistir en practicar les lletres i la seva escriptura, sobretot la grafia de la “f”, “F”. Tot i que els nens semblaven molt nerviosos i sorpresos per la nova companyia que tindrien a partir d’ara, van treballar la fitxa que havien de completar relacionada amb l’escriptura de paraules que tinguessin la lletra “f”. Això ho van fer mentre una meitat de la classe va marxar a fer anglès. La veritat és que la divisió de la classe en dos grups va facilitar molt el treball i la supervisió de la feina.

Com a conclusió del dia d’avui he de dir que he passat una hora molt agradable i que aquells nervis que tenia al principi eren innecessaris. Els nens, amb la seva proximitat i l’afecte, van tranquil·litzar-me i jo vaig passar una molt bona estona amb ells i elles. De fet, estic desitjant tornar-los a veure per aprendre més coses d’ells.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada