Avui ha estat un dia de sessió múltiple. Primer de tot hem assistit a la presentació de les III Jornades de Teatre Formatiu, una xerrada que m’ha semblat molt interessant pel fet de tenir el teatre com element principal. Hi ha moltes coses que m’han cridat l’atenció, paraules i idees sortides de la boca de la nostra mestra, del degà de la Facultat de Formació de Professorat i del cap del grup GIAD:
-El teatre és una representació de la realitat on es poden transmetre idees, sentiments, coneixements… mitjançant no només el llenguatge oral, sinó també el corporal, amb una càrrega emocional immensa.
-El teatre ajuda a estimular la creativitat i permet la unió de diverses parts (paraula, cos, música, entorn…) en un tot.
-Aplicat a l’educació, el teatre pot ser una eina multidisciplinar, un instrument amb dimensió formativa que, al mateix temps que amenitza una classe, ajuda a que allò treballat es quedi gravat a la memòria dels alumnes.
-El teatre ens permet jugar un doble rol: actors i espectadors. Això ajuda a sentir allò que ens transmet: empatia, solidaritat, amistat, afecte…
Després de la breu intervenció, les noies del grup 2C hem tornat a la nostra aula per escoltar les presentacions que s’havien de fer en referència a la lectura (en aquest cas, “Nens de vidre”). La primera parella d’avui ha estat la de la Laura i la Laia. Elles ens han comentat el fragment on es troba el moment àlgid de la narració, la línia que marca l’abans i el després: la Clara, incapaç de controlar la situació, se sent tan angoixada ja que sap que no podrà ajudar a en Pau. Aquí és on el nen i la mestra intercanvien els papers: en Pau intenta tranquil·litzar la Clara.
Per fer la reflexió les noies han fet diverses activitats on hem exposat quines haurien de ser les característiques que ha de complir una mestra i comparar-les amb l’actitud de la Clara. Evidentment, el punt que més fallava era la relació família-escola, tan important pel fet de seguir el desenvolupament del nen observant les seves necessitats tant a l’escola com a casa. La mare d’en Pau, refugiada en la seva depressió, mai va demanar ajuda a la mestra i al mateix temps, mestra no va demanar ajuda quan no sabia com organitzar les seves activitats.
Un cop acabada aquesta primera exposició, hem escoltat la següent parella formada per la Reyes i l’Alba. Elles s’han centrat en les fòbies, les pors d’en Pau i ens han demanat que en un full escriguéssim la nostra fòbia per després ficar-la en un sobre. En la segona part de l’activitat hem hagut d’escriure de quina manera acostumem a reduir l’impacte que aquestes pors tenen sobre nosaltres. Gairebé totes hem coincidit. però el problema de tot resideix en que quan tenim una fòbia tractem d’evitar-la, d’oblidar-nos d’ella. El que hem de fer és bastant oposat: hem d’enfrontar-nos a ella per no tornar a fracassar, cosa que no va fer en Pau: ell no tornà a la piscina després de l’incident que patí, de manera que la seva por augmentà.
Per acabar, he de dir que amb totes les activitats que hem fet avui he reflexionat bastant sobre diversos àmbits, tant des del punt de vista artístic com des de la visió més psicològica i això em pot ajudar en moltes assignatures.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada