Avui ha estat l’últim dia amb els dofins :(. La sessió ha estat molt variada: hem fet moltes activitats ja que avui ens venien a gravar.
Per començar, he fet l’últim Bon dia amb els nens i hem parlat sobre el temps, els dies de la setmana, els mesos, hem comentat noves notícies... Durant la realització d’aquestes activitats hem sortit de la classe tant la Laia, la Laura i jo per respondre a unes preguntes dels nostres “reporters”. Gràcies a aquestes qüestions plantejades hem arribat a la conclusió que aquesta experiència viscuda gràcies al projecte Universitat-escola ha estat molt enriquidora i ens ha ajudat molt a l’hora de saber què volem ser en un futur. A més hem pogut veure de prop com és la feina de mestra i com es pot actuar en alguns casos. Els infants han estat molt pròxims a nosaltres i tot ha estat una mica més fàcil. A més, hem pogut conèixer més a les nostres companyes de classe (que som moltes).
Després d’aquest moment de reflexió i agraïment hem tornat a la classe per reprendre les activitats que estàvem realitzant. Ens hem dividit per petits grups: el meu ha anat a la ludoteca i allà hem jugat a exercir un ofici. Alguns feien de venedors, uns altres de metges... Ha estat una estoneta de descans i joc amb el qual han repassat tots aquells conceptes apresos durant el curs. Un cop acabat aquest moment tan actiu ens hem dirigit a l’última parada del nostre recorregut d’activitats: la classe d’anglès. Aquí hem repassat alguns dels aliment que podem trobar en el mercat: sausages, cheese, tomatoes, ham... i hem tornat a cantar la cançó per a que els dofins acabessin la classe d’una forma entretinguda. És una llàstima dir-los adéu, però ha estat més divertit fer-ho amb una cançó.
Per últim m’agradaria dir que totes aquestes experiències viscudes amb els nens han estat úniques i que quan una persona veu com actuen des de prop s’adona de moltes coses a través de l’observació i la interacció. A més, he pogut establir diferències entre diverses escoles: el CEIP Pep Ventura (la meva escola de la infància), l’Eulàlia Bota (la primera escola on vaig viure la primera experiència) i Rosa dels Vents (l’escola actual en la qual he viscut la meva segona experiència). Totes tres són escoles públiques i familiars, però hi ha diferències que es poden percebre quan es té contacte amb elles. Els records que tinc com antiga alumna de parvulari al Pep Ventura són molt diferents a les experiències viscudes ara amb les dues escoles. Crec que és bo saber veure i distingir quines són aquelles coses que caracteritzen un centre. Moltes vegades no vénen recollides en documents oficials i l’única forma de veure-les és aproximar-se a l’escola i endinsar-se com si fóssim investigadors en la recerca d’allò que no es pot veure, sinó percebre. Encara som inexpertes en aquest sentit, però el camí és llarg i en aquest tindrem moltes oportunitats per aprendre. Només estem al principi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada