Avui la meitat de la classe l’hem fet l’Andrea i jo. Per què? Perquè havíem de fer la nostra exposició referida a la lectura “Nens de vidre”. Després de veure molts dels comentaris de les nostres companyes ja no sabíem quin tema escollir perquè semblava que tots havien estat treballats. Buscant i rebuscant vam pensar: en Pau és un infant al qual li costa molt controlar la seva ràbia, però ara hem d’intentar anar més enllà i trobar una forma de poder-la controlar de manera individual. Així que vam arribar a la conclusió que faríem una exposició on hi hagués dos temes centrals: la ràbia i la relaxació.La ràbia és un sentiment que expressa empipament, ira, frustració... I moltes vegades l’exterioritzem d’una manera incontrolada (cops, cridòries...). Aquest acte l’imiten els nens i així és com aprenen de nosaltres. És això el que volem aconseguir o volem que els infants puguin treure la seva ràbia o calmar-la d’una forma més tranquil·la i menys dolorosa? Crec que moltes persones optaran per la segona opció.
Aquest sentiment és una oportunitat d’expressar tot allò que sentim tant nosaltres com els més petits. No obstant això cal fer-lo d’una manera que ens permeti ser conscients del que realitzem i saber en tot moment perquè ho fem. És per això que hem proposat a les nostres companyes que practiquin una sèrie d’exercicis amb una base molt senzilla consistent en controlar la respiració. A partir d’aquí hem fet activitats relacionades amb la tensió i la relaxació dels músculs (el soldadet de plom), treballar aquesta part mentre anem caminant (relaxació caminant) i imaginar-nos en una situació agradable mentre fem fora les nostres preocupacions i els nostres problemes (llegir un conte mentre imaginem).
Aquestes activitats que hem proposat van adreçades tant als alumnes d’infantil com a les mestres. Creiem que és important que aquestes últimes no es mostrin tenses o descarreguin la seva ràbia davant o contra els nens, ja que d’aquesta manera es transmetria aquest sentiment als alumnes i la situació esdevindria insuportable. És per això que opinem que és important que a l’escola es dediquin uns minuts a la relaxació, perquè els ajuda a enfrontar el dia i les seves adversitats. I no només té aquests beneficis, sinó que també ajuda a reduir l’ansietat, omplir la ment de pensaments positius i augmentar l’autoestima, millorar la circulació sanguínia, incrementar l’autoconfiança, adquirir un cert coneixement sobre el propi cos... Es pot veure que aporta moltes coses bones i que hem d’intentar que els infants puguin gaudir d’aquestes.
En la segona part de la classe ens hem centrat en el joc i les seves possibilitats de crear situacions d’ensenyament i aprenentatge. La Patrícia ens ha fet jugar a alguns d’aquests jocs com al director d’orquestra o el pistoler, a més d’un altre. Què es pretén amb la realització d’aquestes activitats? Una resposta fàcil és entretenir els alumnes i fer que es diverteixin, però un joc pot tenir altres funcions a part de fer gaudir els nens i les nenes: ensenyar de forma indirecta. Amb jocs com “el director d’orquestra” els infants poden aprendre o recordar els noms de diferents instruments, millorar la seva agilitat i agudesa visual, practicar moviments de precisió (pràctica de la pinça fina) i moviments que requereixen l’ús de tot el cos (pràctica de la pinça grossa)... El del "pistoler" ajuda a treballar la memòria, la rapidesa, conèixer als companys de classe i establir interaccions amb ells.
Moltes activitats com aquestes permeten treballar moltes capacitats i competències dels infants recollides en el Currículum d’Educació Infantil. Cal afegir que és una molt bona forma de posar en pràctica les àrees de coneixement (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges) i els àmbits de desenvolupament (àmbits motriu, cognitiu, del llenguatge i afectiu).
Sens dubte aquesa sessió ha estat molt tranquil·litzant i ens ha ajudat a començar el dia amb una dosi considerable de serenitat. Hi ha cap cosa millor que aprendre al mateix temps que ens divertim i relaxem? Crec que no. :)
1 comentaris:
Em segueix agradant molt el teu blog i especialment la teva implicació...
Publica un comentari a l'entrada