Avui és un dia perfecte per saber què pensen els altres de nosaltres i expressar allò que sentim només amb paraules. I per què precisament avui? Doncs això ha estat gràcies a l’exposició que han fet la Sandra i la Marina del llibre “La niña del lápiz marrón”. Elles han escollit un fragment en el qual la Renny (la protagonista) manté una conversació amb un altre company que es dirigeix a ella emprant: ¡Hola, nena!. Ella se sent molesta per la forma que utilitza en Bruce per saludar-la, encara que ell ho faci amb bona intenció. És a partir d’aquesta petita part de la lectura que les nostres companyes han realitzat dues activitats per després arribar a una conclusió.
En el primer exercici ens han proposat escriure en un paper una forma positiva d’adreçar-se a algú (bonica, polita (del basc) , preciosa...) i en un altre paperet, una forma negativa (imbècil, asquerosa, inútil...). El fet d’haver proposat aquesta activitat i no una altra està relacionat amb el que li passa a la Renny: hi ha moltes formes de comprendre una paraula i per exemple, en Bruce creu que dir “nena” a la seva companya és una cosa agradable, però ella no ho veu amb els mateixos ulls. Sempre podem dir que TOT és relatiu i hem de respectar les opinions que es tenen sobre un tema.
En la segona activitat, la Sandra i la Marina han volgut acabar amb un toc de positivisme i, què és millor que rebre un munt d’afalacs? En una cartolina hem escrit el nostre nom i l’hem passat a les nostres companyes per a que elles remarquessin què és allò positiu de nosaltres. El millor de tot és que no saps el que poden posar. A mi m’ha sorprès el que m’han escrit: aplicada als estudis, responsable, divertida, amable, agradable, simpàtica, serena, happy i riallera. La veritat és que tot això puja la moral perquè són aquestes coses les que et fan recordar que cada una de les persones és imprescindible per una raó. Tots som iguals pel fet de ser persones, però destaquem en coses molt diferents . Aplicada als infants, aquesta activitat és molt bona pel fet de pujar la seva autoestima. Aquestes “marques” que ens defineixen ens fan ser únics i úniques i molts cops els nens necessiten saber que ells són fonamentals.
A més, les nostres companyes ens han comentat que també és important conèixer la diversitat de pensament sobre un tema perquè això pot afectar en molts altres aspectes diferents al punt de vista propi. També pot afectar en l’àmbit cultural. Per exemple, si tenim un alumne nouvingut xinès hem de saber els seus costums i intentar fer que el nen se senti acollit. Per tant, hem d’estar al dia sobre quins aspectes són diferents en les cultures, saber tractar-lo, per a que no hi hagi un xoc que faci que l’infant faci un pas enrere en la seva inclusió a l’aula. Crec que aquest tema encara no havia sortit a cap dels comentaris realitzats anteriorment per les companyes, però és molt important tenir-lo en compte.
Seguidament, en acabar la reflexió, les companyes ens han comentat com van anar les colònies i en quins aspectes s’havien fixat respecte a l’organització, els riscs, els avantatges, les activitats... Penso que han dit coses molt interessants, però he de remarcar una en especial: la responsabilitat dels i les mestres. En aquest tipus d’activitats que duren 2 o 3 dies i s’ha de vigilar a molts nens i nenes les 24 hores del dia, la responsabilitat és un factor clau. Moltes companyes han estat parlant sobre per què a les colònies hi van alguns mestres i altres prefereixen quedar-se. Bé, aquesta temuda paraula (responsabilitat) ho diu tot. Si a les co-tutories els mestres agraeixen la presència de nosaltres a l’escola i ens comenten que és molt complicat portar una classe amb 25 infants, podem pensar que a l’hora d’anar de colònies hi haurà mestres que no hi voldran anar pel simple fet de dur aquesta paraula (responsabilitat) a l’esquena com si fos un handicap. Tots i totes sabem que els infants són persones innocents que han de veure món i conèixer, però moltes vegades aquest fet de “conèixer” es pot convertir en un accident i també sabem que si això passa els pares seran els primers a demanar explicacions i solucions. Encara que un professor o professora senti molt d’afecte pels seus alumnes sempre pensarà en la famosa paraula (responsabilitat), que serà la que li condicionarà la sortida.
Per últim, després d’aquesta llarga hora i mitja de reflexions hem conegut la realitat més “tapada” de la República Dominicana. El costat oposat a les platges paradisíaques i els paisatges típics on estiuejar si un és molt agraciat: la situació dels infants i adolescents. L’Anna (que ha tornat del seu viatge a aquest país) ens ha volgut parlar del que acostumen a passar alguns nens i joves: exerceixen la prostitució, dormen al carrer, es droguen, treballen a edats molt primerenques... Totes aquestes coses no els permeten gaudir dels seus drets com a persones i els obliguen a perdre la seva infància per iniciar una maduresa anticipada per un llarg camí pedregós. Són històries que molts cops no arriben a les nostres oïdes i que l’Anna ha volgut compartir amb nosaltres.
Davant d’aquesta situació, s’han creat molts projectes que involucren als infants i als adolescents i els intenten conscienciar sobre què és allò que han de prevenir i denunciar i allò del que han de gaudir. Crec que és una bona forma d’intentar millorar a poc a poc la seva vida, però els seus efectes són escassos perquè una part de culpa la tenen algunes famílies; una altra, la política aplicada i una altra, els turistes que aterren al país de les platges perfectes només per una raó purament sexual.
A més a més, aquest problema també afecta a altres països. No es lliuren d’aquesta condemna la Índia, Taiwan, Cuba, Haití, Botswana, Ghana, Burkina Faso, Níger, Togo, Vietnam... i molts altres. Quan s’escurçarà la llista? De moment, aquesta llista va creixent... No sabem fins quan.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada