Per fi tornem amb els dofins! Aquests dies sense anar a l’escola m’han semblat una eternitat i crec que en realitat el temps ha passat molt lentament perquè al tornar, ens hem adonat que els nostres dofins avui tenien excursió al Museu Picasso. Ha estat una pena no haver pogut anar-hi...
.
.
A més, una altra notícia important ha estat la incorporació de dos alumnes nous a la classe: l’Emi i la María (que avui no ha vingut).
Per començar la classe hem fet les activitats de cada dia: mirar el temps, revisar el calendari... i hem realitzat una altra tasca molt entretinguda: mirar els retrats que havien fet els alumnes i intentar reconèixer qui era la persona retratada. Cal dir que per ser infants de 5 anys tenen molta traça dibuixant i expressant-se perquè no ha estat gaire difícil esbrinar de qui eren els retrats. Després d’aquesta divertida activitat que ha permès als dofins acostar-se a l’ofici de Picasso i imitar-lo per conèixer-lo millor, ens hem dedicat a treballar una consonant que fa algunes setmanes que no treballem: la lletra “P”. Tot i estar molt nerviosos per l’excursió, els nens han treballat molt bé amb la fitxa corresponent a l’activitat. Es tractava d’escriure les paraules indicades emprant la lletra protagonista del dia d’avui: pa, pit, pou, pollet... Hem estat tota l’hora fent aquest exercici perquè una bona part del temps l’hem dedicat a mirar els retrats. Per tant, avui no hem fet una classe partida per fer anglès, sinó que hem treballat tots junts a l’aula i hem resolt dubtes respecte a l’escriptura d’aquesta consonant que a vegades costa de fer.
Per acabar, crec que el dia d’avui ha estat molt divertit i molt diferent als altres, perquè penso que cada cop estic més integrada a la classe i sento que formo part d’un equip on tots ens coneixem. Els nens cada dia són més propers i puc compartir moltes coses amb ells: els explico allò que no entenen i els ajudo quan tenen un dubte que no saben solucionar. Cada dia parlo més amb ells i els estimo més. Aprenc moltes coses encara que ells només tinguin 5 anys, perquè em mostren quina és la seva forma de veure el món i com el representen. Donen importància a aquelles coses que nosaltres, els més grans, ignorem i són molt acollidors quan a la l’aula hi ha un nouvingut.
Tots ells comencen a actuar amb més consciència de per què fan les coses i ens permeten tant a mi com a les meves companyes, passar unes estones molt agradables.
Per altra part, per relacionar aquest comentari amb la visita al Museu Picasso, opino que emprar l’art com a forma d’ensenyar i aprendre ajuda als infants a desenvolupar-se com a persones pel fet de poder expressar moltes coses, comunicar-se amb altres mitjans que no siguin verbals, exercitar l’hemisferi dret (regeix les facultats visuals, sonores, artístiques, les sensacions, els sentiments...). L’art els fa ser persones.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada